Breu Història de l’Alguer

Els primers habitants de la part nord-occidental de la Sardenya se remunten al període neolític. Una de les primeres migracions de neolítics en Sardenya probablement ha trobat refugi en la gruta Verda, on són estades trobades traces de vida humana.

Però és el 1102  la data convencional de la fundació de S’Alighera o L’Alighiera a obra de la família genovesa dels Dòria. Durant aquest període, aquell que a l’època era solament un petit poble, té una substancial expansió del punt de vista comercial i conseqüentment econòmic.

La Sardenya però entra en les mires de les conquestes aragoneses i sobretot l’Alguer que per la sua col·locació geogràfica representava el principal port per qui arribava de l’Espanya i de les Balears.

La ciutat se transforma oficialment en plaça forta catalana en el 1354 amb la conquesta de la ciutat de part de Pere III el cerimoniós que substitueix la popolació originaria, amb gents catalanes atretes dels privilegis concedits de la Corona D’Aragó. Comencen així quatres sèculs de dominació catalano-aragonesa que se manifesten en l’arquitectura de les Iglésies, dels carrerons estrets, dels palaus antics, del sistema de fortificacions i naturalment en la llengua deixada en hereditat.

En el 1714 l’Alguer passa en les mans dels Savoia perdent sempre de mès lo sou caràcter de plaça forta militar. A partir però del 1800 pren força la pesca del corall sobretot a obra de grans famílies que arribaven de la Ligúria i de la zona de Nàpols, moltes de les quals se transfereixen a l’Alguer incidint considerablement sobre el teixit economic i social de la ciutat.

Gràcies a la sua col·locació geogràfica el turisme s’és transformat en u dels sectors més importants de l’economia de l’Alguer.

 

 


Share this Post: