anghelu ruju alghero totalguer

Ànghelu Ruju

Area interesse: Sitis Arqueològics
Area interesse: Sitis Arqueològics

En localitat Li Piani, al costat del Riu Filibertu se troba la Necròpoli de Ànghelu Ruju que amb 38 grutes funeràries és la més gran de la Sardenya. La Necròpoli és estada descoberta casualment al 1903 durant algunes excavacions realitzades a dintre de les propietats Sella e Mosca.

Les entrades de les tombes hipogees, coneixudes també com Domus de Janas és a diure, casa de les fades o bruixes són de dos tipus: l’entrada a pou, considerada la més antiga i l’entrada a “dromos” o passadís quasi sempre fornida d’escalons.

Se tracta de tombes pluricel·lulars, construïdes amb pedra arenària, que podiven contenir dels 2 als 30 individus col·locats en posició supina, o en deposició secundària, a través de descarnament o semicremació.

La Necròpoli és estada utilitzada com lloc de sepultura a partir del Neolític recent (3300 a.C.) i és estada freqüentada fins a la Primera edat del Bronze. Doncs moltes són les cultures que se són alternades a partir de la cultura de Ocier que pren lo nom del país en el qual era estada descoberta una particular ceràmica i que després ha deixat les sues testimoniances en cada part de la Sardenya fins a arribar a la cultura de Bonnanaro (1800 a.C.) de la qual provenen pocs restos de bronze.

Elements distintius de la necròpoli, que trobem esculpits en les parets dels hipogeus són les falses portes, que teniven la funció de posar en col·legament lo món dels vius amb aquell dels morts, i los caps de bou que representen lo deu-bou, l’element masculí que amb la dea-mare constituïva la base de la religió prenuràgica, símbol de força i de potença, esculpit per vetllar el somni dels difunts però també dels vius que freqüentaven les tombes per celebrar els ritus fúnebres.

Interessant també l’us de consumir aliments en honor dels morts a dintre de les tombes testimoniat del retrobament de parts de conquilla mixtes a cendra i carbó també a damunt de les sepultures.


Share this Post: