Vil·les Liberty

A la vora de la marina, en la part sud de la ciutat, se troben algunes elegants vil·les construïdes en estil liberty que se remunten als primers del nou-cents. Entre les més belles la Vil·la de Mosca i la Vil·la del Compte de Sant Elia que ha acollit els regnants de Casa Savoia.

Palau de Carcassona

És estat construït al 1400 a obra dels Carcassona, família hebraica que teniva un gran poder econòmic. El palau se troba al carrer Sant Erasme, en aquell que antigament era el “Quarter dels hebreus” que teniva a disposició un camp sant i una sinagoga, situada on avui se troba la Plaça Santa Creu, així anomenada perquè després de la catxada dels hebreus del regnat de Aragona (1492) l’edifici era estat transformat en

Read More

Palau Cívic

En Plaça Cívica és situada l’originària entrada del Palau Cívic que presenta una fatxada que se remunta al XVIII sècul mentre l’entrada actual se troba en la part posterior del palau al carrer Columbano. L’edifici és seu del municipi alguerès i aculli la sala dels consells, on encara avui se reuneix el consell comunal i la sala de les cerimònies, utilitzada per celebrar matrimonis.

Palau de Ferrera

Edificat a meitat del XV sècul en el cor de l’antiga ciutat vella, l’actual Plaça Cívica, originàriament era de la família De Ferrera, rics mercants catalans. Coneixut també com Palau de Albis i Palau de Arcayne, del nom dels successius propietaris, és estat seu del governador militar de la ciutat però és passat a la història sobretot perquè havia acollit l’emperador Carles V en el 1541, durant la sua visita

Read More

Palau del Pou Salit

Ubicat en una de les parts més altes de la ciutat, pren el nom de un pou de aigua salida utilitzada del popul per la panificació. En la fatxada són visibles dues bífores tardo-gòtiques. El pou que se troba en fatxa del palau és de construcció moderna.  

Palau de la Duana Reial

Entre Plaça Cívica i el carrer Carlo Alberto se troba l’antic Palau de la Duana que és estat reestructurat vàries voltes.

Palau Guió i Duran

En la part inicial del carrer Carlo Alberto se troba el Palau Guió i Duran, construït entre el XV i el XVI sècul i reestructurat completament al XIX sècul quan és estat adjunit el tercer pla. Visibles en la fatxada antigues finestres rectangulars amb arquitraus.

Palau de Lavagna

Lo Palau de Lavagna en estil gòtic se troba en Plaça Cívica. Era dels Lavagna, família de origen lígur que ha tengut entre els sous exponents Giovanni Lavagna, delegat regi i personatge important als anys a cavall entre el set-cents i el vuit-cents, caracteritzats dels moviments revolucionaris de Giovanni Maria Angioi. La restauració de calqui any fa ha portat a l’antic esplendor tots els particulars de les decoracions. Ben visible

Read More

Palau de Machin

El Palau de Machin se troba al carrer Principe Umberto i pren el nom de la família del bisbe alguerès Ambrogio Machin que l’havia comprat en la primera meitat del 1600. L’edifici, construït al XVI sècul en estil gòtico-català, presenta en fatxada extraordinàries decoracions al portó i a les finestres que revelen una harmoniosa fusió entre motius tardogòtics i del període renaixentista italià.  

Palau de Peretti

Se troba entre els carrers Roma i Barceloneta. Edificat a la fi del 1400 de la família Guió i adquirit successivament de la família Peretti, el Palau és estat totalment reestructurat al 1953 perdent gran part del sou aspecte originari. L’edifici presenta en fatxada elegants formes arquitectòniques en estil gòtico-català.

Palau Serra

El Palau del Comte Serra és situat entre Plaça Cívica i el carrer Carlo Alberto. Edificat a meitat del vuit-cents sobre una preexistent construcció gòtico-catalana, és lo resultat de varius estils entre els quals són evidents aquellos neoclàssics, posats en relleu de portes i finestres amb cornises i del portal d’entrada.

Palau de Simon

De origen tardo-gòtica, com testimonien algunes estructures dels portals, el palau és estat reestructurat en estil neoclàssic al 1865. L’edifici revela en el nom el lligam amb la important casada lígur dels Simon, arribada a l’Alguer al set-cents.