Complex Nuràgic de Palmavera

Area interesse: Sitis Arqueològics
Area interesse: Sitis Arqueològics

Al carrer que porta a Port Compte, se troba el complex nuràgic de Palmavera u dels més grans de tota la Sardenya.

El complex és format de una torre principal, dita Mastio i una torre secundària, englobades en un bastió de forma el·líptica, la Cabana de les Reunions, l’Antemural de forma pentagonal amb quatre torres-cabana i al final el vilatge de cabanes que se troba engiro del nucli central.

El complex nuràgic de Palmavera és estat construït en tres èpoques successives: la part més antiga del vilatge (la torre central i el primer nucli de cabanes) se remunta al 1500 a. C., edat del bronze i és caracteritzada de la utilització del calcar com a pedra de construcció.

La segona fase se remunta al secul IX a.C i és caracteritzada de la utilització de l’arenària. Durant aquesta fase són estades edificades la torre secundària, el passadís amb nínxols, la Cabana de les Reunions i altres cabanes del vilatge. La tercera fase (IX- VIII a.C.) és caracteritzada de la construcció de l’Antemural.

El vilatge avui és constituït de cinquanta cabanes, (originàriament eren 100-150) amb plantes circulars i quadrangulars, dividides en habitacions i espacis que veniven utilitzats com botigues artesanes o estal·les per animals. La cobertura de les cabanes era realitzada amb pals i rames. La Cabana de les reunions és l’ambient més gran de tot el complex i té un rol especial a dins del vilatge com a lloc de diàleg i de l’administració del poder civil i religiós. La sua denominació deriva de la presència de 36 bancs, tots de la mateixa altària, entre els quals, se distingeix el banc-trona que testimonia la presència d’un cap-vilatge dotat d’una autoritat superior. Al centre de la sala se troba la torre betil, una reproducció del nurag.

L’Entrada principal al bastió, una petita obertura amb finalitats defensives, introdueix en un corral a cel obert on se troben les obertures per les dues torres. El Mastio o torre central, amb una altària de 8 metres és caracteritzat de un ambient intern a Tholos o falsa cúpula. La Torre secundària que teniva una cobertura a Tholos com la precedent, ara caiguda, probablement era utilitzada com a matzem pels aliments.

La història de l’excavació del siti, començada al 1904 amb la direcció de l’arqueòleg A. Taramelli  ha portat a la llumera molts restos avui conservats al Museu Sanna de Sàsser. La descoberta d’un espès estrat de cendra en les cabanes, ha rellevat que la zona habitada era estada colpida de un violent incendi, que havia destruït completament el vilatge al secul VIII a. C.


Share this Post: